Orain duela milaka eta milaka urte, ez zen eguzkirik ez ilargirik. Gizakia ilunpetan bizi zen lurraren erraietatik ateratzen ziren mamuek izuturik.
- Amalur-erregutu zion gizakiak etsimen hartan-, arren eskatzen dizugu, babes gaitzazun hondatu behar gaituzten arriskuetatik.
Eta Lurrak Ilargia sortu zuen.
-Amalur-esan zioten-, esker guztiak ematen dizkizugu Ilargi amandrea eman diguzulako, baina zerbait indartsuagoren beharra dugu, lurpeko jeinuak erasoka ari baitzaizkigu oraindik.
-Ongi da-erantzun zien Lurrak-, Ilargiak baino argi gehiago duen izaki bat sortuko dut. Eguzki deituko diozue. Eguzkiak eguna egindo du, eta Ilargiak, gaua.
Pozgarria izan zen benetan hura, haren beroari eta argiari esker landareak eta zuhaitzak hasten baitziren. Mamuek ezin izan zuten, ordea, egunaren argitasunera ohitu, eta harrezkero gauez baino ez ziren ateratzen.
-Amalur -esan zioten-, pozik gaude ama Ilargia eta ama Eguzkia eman diguzulako, baina beste zerbait behar dugu oraindik ere, gaua datorrenean mamuak bere leizeetatik ateratzen baitira.
-Ongi da. Lagunduko dizuet, baina hau izango da azkena. Lore bat sortuko dizuet, guztiz ederra, hain ederra ere, non gaueko mamuek ikusten dutenean Eguzkia bera dela usteko baitute, eta bakean utziko zaituzte.
Eta Lurrak EGUZKILOREA sortu zuen.
Gaur egun ere ikus dezakegu lore hori gure etxeko ateetan zintzilik, mamuetatik, gaixotasun ekarleetatik eta ekaitzeetatik babesten gaituena.
- Amalur-erregutu zion gizakiak etsimen hartan-, arren eskatzen dizugu, babes gaitzazun hondatu behar gaituzten arriskuetatik.
Eta Lurrak Ilargia sortu zuen.
-Amalur-esan zioten-, esker guztiak ematen dizkizugu Ilargi amandrea eman diguzulako, baina zerbait indartsuagoren beharra dugu, lurpeko jeinuak erasoka ari baitzaizkigu oraindik.
-Ongi da-erantzun zien Lurrak-, Ilargiak baino argi gehiago duen izaki bat sortuko dut. Eguzki deituko diozue. Eguzkiak eguna egindo du, eta Ilargiak, gaua.
Pozgarria izan zen benetan hura, haren beroari eta argiari esker landareak eta zuhaitzak hasten baitziren. Mamuek ezin izan zuten, ordea, egunaren argitasunera ohitu, eta harrezkero gauez baino ez ziren ateratzen.
-Amalur -esan zioten-, pozik gaude ama Ilargia eta ama Eguzkia eman diguzulako, baina beste zerbait behar dugu oraindik ere, gaua datorrenean mamuak bere leizeetatik ateratzen baitira.
-Ongi da. Lagunduko dizuet, baina hau izango da azkena. Lore bat sortuko dizuet, guztiz ederra, hain ederra ere, non gaueko mamuek ikusten dutenean Eguzkia bera dela usteko baitute, eta bakean utziko zaituzte.
Eta Lurrak EGUZKILOREA sortu zuen.
Gaur egun ere ikus dezakegu lore hori gure etxeko ateetan zintzilik, mamuetatik, gaixotasun ekarleetatik eta ekaitzeetatik babesten gaituena.

EGUZKILOREA
EUSKAL HERRIKO KONDAIRAK
Cuenta la leyenda que en el inicio de los tiempos, no existía ni el sol ni la luna. Los humanos se encontraban inmersos en una gran oscuridad, asustados por las numerosas criaturas que salían de las entrañas de la Tierra.
- Amalur-rogaron a la Madre Tierra ante aquella desesperación-, sálvanos del mal que nos acecha.
Y la Madre Tierra creó la Luna.
- Amalur- le dijeron-, estamos muy agradecidos porque nos has regalado a la Madre Luna, pero aún necesitamos algo más poderoso, puesto que los genios no cesan de perseguirnos.
-De acuerdo- respondió Amalur-, crearé un Ser todavía más luminoso al que llamareis Eguzki. De esta forma, el Sol sería el día y la Luna la noche.
Gracias a su calor y luz, crecieron las plantas y los árboles; y aún más importante, los genios sólo pudieron salir de noche.
- Amalur- le dijeron-, estamos contentos de que nos hayas dado la Madre Luna y la Madre Sol, pero seguimos necesitando protección, ya que los genios siguen saliendo de sus simas por la noche.
- Está bien. Os ayudaré una última vez. Crearé una flor para vosotros, tan bella que cuando las criaturas de la noche la vean, creerán que es el propio Sol y huirán aterrados.
Ésta es EGUZKILORE (flor del sol) . Hasta hoy este es el símbolo de protección que cuelga de las puertas de nuestros hogares para ahuyentar a los malos espíritus, las enfermedades y las tempestades.
- Amalur-rogaron a la Madre Tierra ante aquella desesperación-, sálvanos del mal que nos acecha.
Y la Madre Tierra creó la Luna.
- Amalur- le dijeron-, estamos muy agradecidos porque nos has regalado a la Madre Luna, pero aún necesitamos algo más poderoso, puesto que los genios no cesan de perseguirnos.
-De acuerdo- respondió Amalur-, crearé un Ser todavía más luminoso al que llamareis Eguzki. De esta forma, el Sol sería el día y la Luna la noche.
Gracias a su calor y luz, crecieron las plantas y los árboles; y aún más importante, los genios sólo pudieron salir de noche.
- Amalur- le dijeron-, estamos contentos de que nos hayas dado la Madre Luna y la Madre Sol, pero seguimos necesitando protección, ya que los genios siguen saliendo de sus simas por la noche.
- Está bien. Os ayudaré una última vez. Crearé una flor para vosotros, tan bella que cuando las criaturas de la noche la vean, creerán que es el propio Sol y huirán aterrados.
Ésta es EGUZKILORE (flor del sol) . Hasta hoy este es el símbolo de protección que cuelga de las puertas de nuestros hogares para ahuyentar a los malos espíritus, las enfermedades y las tempestades.

EGUZKILOREA
euskal herriko kondairak